Feis temps que no escrivia però els que anem d'artistes elitistes... som així. Li peguem al tarro tot lo dia pero les coses no sempre surten com un vol i la inspiració és un be més aviat celestial que terrenal. Almenys per a mi.

Les fotos que he insertat a dalt, fan referència a lo següent:

Aquesta setmana he anat a 3 concerts:

 

Dilluns dia 21/04/08 sala Bikini, Micah P. Hinson.

15€ Un gran concert. Una sala petita, quan vam arribar estava tocant la banda de pipe&drape (nom tècnic similar al teló, d'aquí el nom de teloners, els que obren el teló). Em sap greu parlar malament d'un grup perquè ho he viscut en la meva pell (recordar el gran estúpid que treballa al Correo que ens va fer una crítica del concert de Joint al Bilborrock 2004), però a mi no em van agradar gens pel que no mencionaré el nom. un dia, el meu cosí Guillem Caballé, conegut presentador del món audiovisual em va dir: Si has de parlar d'algo, parla'n bé. I en aquesta ocasió, li faré cas.

Micah, va estar sensacional. Era un personatge que tenia moltes ganes de veure en directe. Un d'aquells freakis que te'l trobes pel carrer i dius: mira quin element!! i si, no fallaries, quin element. Però em va fer sentir una cosa que feia temps que no em passava: Ja s'ha acabat? no m'ho podia creure. tot i que ho vaig veure entre els rissos d'un imitador del funkyman de l'anunci del 11811 i la gorra d'un skater que si no fos perque tinc seny, se l'hagués menjat en ketchup i mostassa, el concert va estar genial. Com tocaven el banjo, quina coordinació, quin gust, quina veu trencada pel tabac, les drogues, l'alcohol, els excesos i nosequemés, però alhora, un talent i una exquisita manera de fer melodies. Us ho recomano. No el tinc d'amic al myspace, perque com va dir ell mateix (tot en anglès, la presentació en anglés, cantava en angés... tot vaja) està en contra de youtubes, myspace etc... (no fa com jo amb la coca-cola que n'estic en contra però me la bec) però si teniu ocasió de trobar-lo, escolteu per exemple el disc de l'any 04, And The Gospel Progress. Qualsevol cançó. Ja em direu.

 

Divendres 25/04/08 estadi olímpic de Badalona, Nick Cave and The Bad seeds.

40€ En un principi estava previst que toquéssin a Raçmataç però els molt cabron van veure que hi ha afició a la música i van decidir canviar-ho d'escenari, acollint-se a n'alguna clàusula que no he pogut probar a l'anvers de la meva entrada. Uns fills de puta, la veritat. Dels teloners, no en puc dir res, vaig entrar a la granja i just començaven les llavors a tocar el primer tema.

Vaig trigar uns 10 minuts en recorrer uns 10 metres i mentre estava ja al meu lloc, no va parar de mure's gent fins al cap de ben bé 1/2h. Si us plau, els primers 5 minuts, ok. però si arribes tard a un concert te fots i ho mires del darrera!! Més que res, perque els cabron de doctormusic, van vendre més entrades que aforament i semblavem porcs confinats abans de l'extermini. Aquest cop, vaig veure el concert bastant bé. Davant només teniem a un cocainòman esquizofrènic amb semiatacs d'epilèpsia que es movia al ritme de 7/13. Desseguida el vam apartar. Que he de dir, que a banda d'un parell d'errors i d'oblidar-se la lletra i algo més, Nick Cave és un mite vivent. Un carisma així no el té qualsevol. Aquest, ja no sabia molt bé on era, si a rúsia, colombia o senegal, ja que es va disculpar de no saber parlar castellà, com si a mi m'importés gens si parla castellà o italià!! Normalment, els adverteixen que aquí hi ha una sensibilitat especial i que no s'ha de fer gaire ostentació d'agradar tot lo que refereix a la hispania. Si no, pregunteu quants xiulets reb el nou pilot de yamaha quan visita montmeló. El cas que Nick, li va donar molta importància, va intentar dir coses però no se'n sortia ni en dir "gracias". Res, una hora i mitja de concert, contant les pauses. Decepcionant. Però he de dir que també em va decepcionar ben Harper al mateix escenari. deu ser això, la maleïda decisió del canvi d'escenari per part de la desastrosa organització. Els haurien de vendre un audi i que quan el vagin a recollir, els digun que el passin a buscar per cuenca i que no es un audi A5, sino un A3. Se'm va fer curt, la veritat, 40 luques... A més, la il·luminació era penosa. Jo l'hagués ideat millor, però és clar, no sabien on tocarien, perque estic segur que si haguéssin venut més entrades, ens foten al estadi olímpic de Barcelona, n'estic segur. El tècnic de so, podia haver baixat el volum de la veu. Massa per sobre de la música, semblava un karaoke. Si no coneixeu a Nick Cave i les Llavors Dolentes, visiteu el meu www.myspace.com/ramixouthouse, que a banda d'un cover, el tinc com amic i podeu escoltar alguna cançó. Aquest estiu tornarà amb Grinderman però l'anirà a veure sa puta mare!! Si vols que vinguem t'ho has de currar nen!!

 

Dissabte 26/04/08 sala Raçmataç, The Gutter Twins.

 

20€ L'aforament correcte, em refereixo, et podies moure sense molestar a ningú i podies veure l'escenari en la seva totalitat. Cosa extranya. Aquests twins, són ni més ni menys que Greg Dulli & Mark Lanegan. Casi res!! un gran concert en el que repasaven sendes discografies, dels dos artistes per separat. Una bona banda de músics, il.luminació de contra (no li vaig veure la cara al Mark en tot el concert), i quina veu que té el cabró. Espectacular, així com espectacular que no es mogués ni un pel en tot el directe. Al principi un parell d'acoplaments però en 10 minuts el so era bo. Tampoc vaig arribar a temps pels teloners. Aquests però si sabien on eren, Greg, va presentar-se al públic... en català!! genial. Potser algú que llegeixi això no ho entén, però per mi, és important que a Catalunya, qui vingui, conegui la cultura local o se n'interessi mínimament. Igual que els agrada als espanyols o als francesos o als britànics, que ja que vens a guanyar-te el pa, fes l'esforç en dir alguna paraula dirigida al teu públic. Jo almenys quan vaig presentar a Joint a Bilbao, ho vaig fer en castellà, que entenc és la llengua vehicular i algunes paraules en euskera per cortesia i com a mostra de respecte cap al poble amb aquesta identitat. Si voleu escoltar a Mark Lanegan, visiteu www.myspace.com/ramixinthehouse, que el tinc d'amic com Mark Lanegan i com a Soulsavers, la banda amb qui ha col·laborat amb la veu, i hi podreu escoltar alguns talls.

En resum, aquesta setmana, he pogut veure, escoltar, entendre una mica més a 3 grans artistes: Micah, Nick, Mark, tot i les crítiques que us he dedicat: gràcies per haver vingut a tocar per a nosaltres.